El fenomen de “rock star” té un mirall que pot ser igualment intens, el del “fan”. No estem parlant simplement de qui s’aprecia un grup, a qui li mola un cantant. És una cosa encara més profund i inquietant, en la sang, en l’ànima. El documental indie “Moz and I”, produït per La Chincheta Comunicació, explora aquest fenomen fan des de l’experiència del DJ Barcelones Luis Le Nuit, i el seu llaç d’admiració incondicional de Morissey, cantant del grup britànic The Smiths. Luis ens parla….
https://www.youtube.com/watch?v=ul74EXSHjt8
Explica’ns de la teva trajectòria de DJ a Barcelona. A quines sales i festivals sols punxar?
Des de 1994, moment en que vaig començar, fins al dia d’avui, hi ha molt de recorregut. En els últims 5 anys, després de deixar els bars que dirigia junt amb altres tres socis: Fantástico i The Sound; i després de l’etapa com a DJ al Razzmatazz, he punxat a diferents llocs, sense residència però repetint a moltes sales: Depósito Legal, Sidecar, La 2 de l’Apolo, alguns Crappy Tuesdays de la Sala Apolo, Koitton Club, etcetera. També he punxat fora de Barcelona: al Pilee de Reus o al Casablanca Terraza de Campo de Criptana (Ciudad Real). Aquest últim fa tot just una setmana.
Com ha canviat el rotllo en els últims anys?
L’escena ha canviat molt, ens hem d’adaptar. La música indie ja no funciona com fa 10 anys, però és una cosa que havia de passar.
Recordes la primera vegada que vas escoltar una mica de Morrissey? Quina cançó era i on estaves?
Al 1988 em van deixar un cassette de The Smiths, The world won’t listen, i la primera cançó que recordo escoltar va ser Bigmouth strikes again. Em va agradar molt i a partir d’aquí, em vaig interessar per la banda, tot i que ja s’havien separat els seus components. Després vaig descobrir que el seu cantant estava fent coses en solitari, i així hem arribat a dia d’avui.
Com ha estat la teva participació al documental?
Encara no sé com explicar tot això… És increíble, una experiència única. Tot el que està passant és nou i no tens a ningú que et digui fes això o fes allò altre. No tinc gent aprop que li hagin fet un documental, aixi que em limito a gaudir de l’experiència.
Explica’ns del teu rol …
No crec que tingui un rol. Sóc un noi normal, que li venia de gust punxar i he tingut la sort de poder fer-ho. Respecte al fenòmen fan, només sóc un altre apassionat de la música.
Ha sorgit alguna reflexió o realització que no t’esperaves durant aquest procés de creació?
Emoció. Estic molt content de com s’ha intentat explicar qui és en Luis Le Nuit.
I la participació amb de Cellers Augustus Forum, un celler de vins, això com ha sorgit?
Ha sorgit gràcies a DinamicComunicació, l’agència que porta el marketing dels Cellers, i que ha vist en la premiere del documental un bon moment per promocionar els vins. Nosaltres estem encantats de comptar amb el suport d’un celler de qualitat com ho és AVGVSTVS Forum, que ens acompanyarà en cada estrena arreu d’Espanya.
Vas conèixer a Morrissey? Hi ha algun detall en la trobada que t’hagi impactat?
A banda del moment en que vaig pujar a l’escenari, només l’he pogut tenir aprop a la porta d’un hotel. Va ser discret, ens va signar els albums i vam tenir algun intercanvi de paraules…
Què et sembla el fenomen cultural de l’artista “estrella”, que condueix els seus fans a una èxtasi col·lectiva des de l’escenari?
Si sóc sincer, hi ha pocs artistes que puguin crear la passió i admiració que Morrissey desperta en els seus fans. I el contacte que reclama a l’escenari es gairebé únic. Quan dic pocs és pocs. No hi ha artistes come ell.
On presentareu el documental, i com la gent pot veure’l?
La productora del documental, LaChincheta Producciones, i la seva distribuidora, Summer Films, volen presentar-lo a tots els festivals d’Espanya, de cinema i de documentals. A partir d’aquí, tot està per veure.
“Lisztomania is the term used to describe a fan’s hysteria. It first occurred in the 1800’s to fans of Franz Liszt.”
